Què diré jo sobre la bellesa, la grandiositat i l'imprevisible que pot ser el mar que ja no s'hagi dit. Però aquesta petita història només té a veure amb el mar el fet que va ser el mar el que em va portar, fa més de 50 anys, a una refineria de petroli ubicada al riu Congo.
Estàvem descarregant cru de petroli i el nostre capità va convidar a menjar el director i alguns tècnics de la refineria. Ells comptaven amb força empleats que vivien a prop, en petits poblats. I dic força perquè les absències a la feina estaven a l'ordre del dia. Molts, després de cobrar la setmana no tornaven a aparèixer per allà fins que es quedaven sense diners.
Entre aquests empleats destacava per la seva intel·ligència i bon fer un individu anomenat Abu. Però la refineria tenia un problema amb Abu i és que el seu horari d'entrada als matins era molt irregular. Així que el director li va trucar un dia i li va dir: “Abu, et faré un regal”. I li va donar un despertador. Li va explicar com funcionava i va raonar amb ell perquè era millor això de despertar-se a una hora fixa als matins perquè així tingués temps d'arribar puntual a la feina.
Abu va marxar aquell dia, no se sap si convençut o no sobre el que se li plantejava, però durant uns quants dies seguits Abu va arribar puntual al matí. El director es va felicitar a si mateix pel bon resultat de la idea. Però un dia tot va canviar: Abu es va presentar al despatx del director i li va tornar el despertador. El director, sorprès, li va preguntar: “Què passa, no funciona? No t'agrada?”. I Abu va respondre: “Sí, és bonic i funciona bé, però em desperta quan encara tinc somni”. Abu era sens dubte un home feliç.