Sóc un vell marí, més vell que marí, que ja una vegada us vaig explicar una història, la d'un home que es volia despertar quan ja no tingués més somni. Jo he aconseguit fer meu el somni d'aquell home, però només ho vaig poder aconseguir després de jubilar-me. I ara el comprenc millor.
El mar, el mar, és ple de misteris que encara no hem desxifrat. Coneixem més del nostre sistema solar, de l'univers en general, que del mar tan a prop com el tenim.
Gairebé tothom haurà sentit a parlar de grans navegants com Magallanes, Elcano, Basc de Gamma, James Cook, Drake i molts, molts més que ens van deixar testimoni dels seus viatges i aventures.
Però jo vull rememorar avui la vida d'un marí militar espanyol, gran estrateg, que mereix tota la meva admiració i que és poc conegut: Blas de Lezo.
Va néixer a Guipúscoa l'any 1689 i va morir als 52 anys a Cartagena de Indias. Visqué en una època difícil per a Espanya, quan el negoci d'esclaus, d'espècies de les Índies, de pirates i corsaris i, sobretot, del domini per les restes de les rutes marítimes eren la motivació de les guerres d'aquells temps. Espanya en decadència, França vull però no puc i Anglaterra “mossegant” tot el que podia.
Blas de Lezo va ser marí i militar des dels seus 17 anys fins a la seva mort 35 anys després. I va perdre en combats navals la cama esquerra, l'ull esquerre i la mobilitat del braç dret.
Hi ha diverses biografies: algunes apassionades; unes altres, poc creïbles; i fora i dins d'Espanya, una llegenda negra per tacar-ne el record. Fins i tot l'emissió d'unes monedes commemoratives de la victòria anglesa a Cartagena de Indias, realitzada abans de l'atac anglès (el fet va ser la derrota humiliant de l'armada anglesa). Uns il·lustres investigadors espanyols assenyalen al seu estudi que les monedes no les va emetre el govern anglès sinó una companyia anglesa. Costa de creure que el govern de la seva majestat permetés l'emissió de monedes sense el control.
Sigui com sigui, jo admiro Blas de Lezo perquè també vaig ser marí i puc comprendre millor les penalitats que va patir en companyia dels seus homes. La història és com és i moltes vegades es distorsiona segons la “religió” de qui la conta.